Porta molta feina dissenyar una sessió. Però la feina no s'acaba aquí. El millor sempre està per venir. Durant la seva posada en pràctica, cal estar en tot moment alerta. No baixar mai la guàrdia. Per què? Doncs perquè mai saps què passarà? En quin moment un alumne o una alumna brillaran amb el que els has proposat i t'enlluernaran amb la seva llum, amb la seva brillantor. I aquest és el millor moment de la feina, aprendre d'ells i d'elles. I creu-me que m'esforço per a no perdre'm aquest moment, que no saps quan passarà. Perquè cada alumne i cada alumna poden brillar en un moment diferent de la sessió; a cadascú li escau més bé una manera o una altra d'expresar-se, de relacionar-se amb el món, i per aquest motiu, si la sessió està ben definida, inclourà diferents mitjans d'expressió per a que tothom hi pugui trobar el seu moment. Per això s'ha d'estar sempre atent, sempre alerta, si no t'ho vols perdre. Com quan mires el cel d'una nit d'estiu a l'espera d'un estel fugaç per a gaudir del moment i alhora demanar un desig. Un mateix joc d'una classe d'Educació Física no es juga mai igual, tot tendeix a començar de nou cada vegada que s'aplica i canvia de forma i expressió cada vegada que un grup el practica. Com diu Pedro Guerra, "la pluja mai no torna enlaire".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada